las partisons
per Olivier, pel dotzen cafè al bar de las three amigas …
1
pel mièg
d’un latz
silenci
e d’altre latz
silenci
-un encara de silenci-
paret e paret de
parets
a l’entre-dos
votz
e
fials
trocets de
papièrs
encara
demòran
penjats
a
l’espina
d’aram
quant ne soi
al
dotzen
cafè
de la
mati nada
-sens talhs lo cafè-
lo
silenci
dalha
pel
tornarmai
del silenci
a
l’entre-carn de las
voses
clau cèrqui
la que jos pèira
aviái daissada
2
pèira
man
tres pèiras
dins la
man
èrm
e passatge
a l’èrmàs las
tres
pèiras
passan
en
cantant
e descanta la sason
a fial de
tornar mai
aquò’s la matinada pen ja da
de la clau
de
la
mèla
a caissals de
papièrs
e l’entornada
del res
res a
bodre
lo molin
molinèja lo
vuèg de las tiás
paraulas
pas paraulas
e lo cafè
lo cafè
lo
ca
fè
e cap
de
fe
dins
cap
de
clau
pas que lo fèrre
lo fèrre
e la
dalha
que talha
l’alh
a ton
còl
penjat
un balanç
de cortinas
e quand
dins
la fenèstra
nuda te vesi
fa
un
talh
que
dalha
l’anar
a cap de
clau
lo
res
balança
l’espina
dels matins
ont l’aiga
sèca
las declinasons
totas
pels cantons
de
l’ombra
ont
la
pèira
redaissat
m’a
a tres lums me cèrqui ieu
a clau talhat
pels sucres
de la bustiá
ont
re
clavat
m’as
3
e dins la bóstia del sucre i butèri de sal. èra dins la montanha de Kibre Mengist, apuèi beguèrem un cafè, salat, ambe de burre. n’agachèri los uèlhs e mon agach rancejava. lo sucre l’aviam portat sus l’esquina, la montanha èra sens camin e lo riu sens pont. caliá passar suls rocasses, l’autò i voliá pas anar. lo sucre pesava coma de sal. ara lo sabi lo pes de la sal.
après manjèrem lo patanon. lo patanon del vilatge. impossible d’i escapar al sol patanon del vilatge. e anèrem vistalhar una paura saca de cafè. l’auriam pogut metre dins la bóstia del sucre, ambe la sal. auriá pas tant pesat coma lo sucre.
4
pesa
la
la tiá
sal
sal
de sucre
oncha-te
del burre
dels
rocasses
patana-me
embarra-me dins la bóstia
emponta-me
a sal
de
carn
tresluc
ferotge
espina
negra
tornar
cap
res
a la man
a l’esquina
un abandon
de fenèstra
quand quand quand
recanta
lo talh
pel
retrò
visur
de
la
pèl
5
and
3
tu for the nuè……………………...c
h
a’n’esquerra a drecha
l’altra pel mièg
del mieu
--------------------------------------ieu
coma un
clau
pel cap
de
la
sal
e la bóstia
del sucre
se me donavas la clau de la bóstia del sucre ne tirariái lo clau de mon cap
clavat cap
pel mièg
de tres amigas
per la night passar
coma un cur
6
lèqui te lèqui salada sucre es còs a còrsalat
e a tresluc qu’en farai de la sal ont clau lo cap
?
7
three
at night
per passar
los curs
a
la
sal
del sucre
aquò pesa
dins
la
bóstia del
cap
e res salva pas ni d’escriure lo nom sus l’etiqueta de la bóstia per o perdre pas se perdre pas te perdre pas me perdre pas e pas a pas a dapasset chucar la sal del sucre dins un tretzen cafè a cap de mati nada
a
cap
de
negada
8
espetada d’uèlhs
cap de
traça
pas pus mots
la posca del cap
mieu
m’es
tombada
pel cafè
lo Xen
de
la
jor.……………….nada
los meteissses
mots
tarabustan
lo mieu sempre
e n’espèti
9
degus sap pas comptar. e de còps que i a me pèrdi
dins la solucion abstracha d’un problema
de cap
cabuça-me
lo cap de
quand
aurai
aca
bat
de
me
di
ss
òlre … a la pèrda …
me cromparàs un KINDER ‘quò me farà una polida suspresa e lo tremparai
dins lo
Xquantième cafè de la
10
lo compte
de
un carambar un chupachups un kinder
e la
suspresa en fin de mati
nada
lo res
asaiga
e règa
tot aicí
lo 26 de febrièr a 10.53 fa 31°
al solelh de cap
matin
e sempre tornar lo poèma a una dolor de lenga aquò’s bravament reduseire
lo gost del
pan
es pas
sonqu
11
clau la lenga
dins la bóstia
plegada dins la dolçor
d’una cotonada
de sègles
es plan
po
li
da
a
tal
ja
gu
da
lalengaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaAAAAAAAOOOOOOOd’ ? o K
-
- :
moralitat : - las putas jagudas son polidas
12
lo polit jagut es puta ?
- merdalenga !
- lenga?merda
- lalengamemmerdalaputa
e mai siá plegada dins una cotonada per la servar plan coma cal dins la dolçor d’una bóstia
*
13
amar cafè en matinada perduda
clavat m’an
dins una bóstia
renègui
dins la oata
de l’escruma lenga
14
far la soma
de cafès talhats
e de non talhas
talha me a plena lenga
e pòrta me l’
addicion
pagarai en lengo de bouès en patouès de los tolhodos
e lo
silenci
me tombarà
dessús coma
una
dalha
15
dalhavan. amb de cotèls mal afustats. la mèla n’èra bercada a mòrt. amont avián traucats los rocasses per s’i far glèisa. tot un pòble i montava dins lo matin per un entarrament. l’odor nos plegava dins sa bóstia d’agre. de monjas vestidas de blanc marrit ressavan qualquas pregarias en lenga vièlha, e abebe totjorn cridava go straight jim I need to piss.
16
e abebe pissèt. cambas escambarladas contra un eucaliptús. fintava que degus o vejèsse pas. après anèt al rivatèl, s’i lavèt las mans e beguèt un pauc d’aiga, las mans en copa. en caminar m’apreniá la siá de lenga, la plegavèm pas dins una bóstia. wea, wetèt, siga, buna. and, ullet, sost. e senhorejavan las montanhas.
17
la dalha dalha
lo talh talha
e l’asugatge de paris se talha pas lusis se ditz
e lo de tolosa es per to
lose.
e ieu soi plegat dins un mokà matinièr -se i a pro d’aiga per o far-
18
e lo quizen cafè de
la
matinada
passa pas
19
per l’engolir aquel cafè quinzen de matin
caldriá
filtrar los escombres totes
que son dins mon cap
a còr de
lenga
20
los afars de lenga son
dins lo cur
alhada me de cur a bèls còps de lenga
per lo talh
me far
passar
21
i a tanben los afars de cuol
22
fasèm pas que caminar a cuol de lenga
23
MON
CUOL
LA
LENGA
*
*
Commentaires
Ai pas lo temps de comentar, ni mai ai pas de comentar lo temps.
Pasmens, pauc a pauc, a pro pena, lo temps acaba pas jamai de començar de nos comentar totes.
Ma lenga es la que s'entrevèsca a la de la qu'ieu aimi. La que li fa tindar l'esquila, al fin fons de sa val secreta, lisa comba de l'adreit. Ma lenga es viva, o te dirà. Expèrta quitament.
En fòra de ma lenga, tota lenga m'emmerda. Tota autra lenga es arma del potent per t'esclafar mosquilha , o pas que mendicalha de micas e crostets per d'aucèls aganits.
Parlatz-nos de lenga plan viva, la que te fa tindar l'esquila de ma dòna esmeravilhada, jaduga sul sieu lièit de petalas, porgida a l'altar de tota diva vertadièra…
Aquò se ditz lenga sacrada per con sacrat.
Aital siá !
miam.
amen.
venem d'assistir a la naissença e a las lausenjas de la lenga-monifla.
e nos en regaudissem. aquò menarà de varietat dins nòstre paure païsatge. e d'unas varietats de pausicions qu'èran de manca a qualques unses.
òsca.
mas caldriá pas qu'aquò fotèsse la panòca dins los rencs de la lengonostro tont oymoda.
in nomine etc.
Fray de Resseguièr
lenga
tenga
figa
amiga
lèuja
carga
blèuja
farga
clar jazer
per fin plaser
arcaïc
que jurasic
lèca-pèrna
canta etèrna
dalh senhal
que lèu s'ensora
pel tintièr
e lai, m'ancora
fins al sisclal
terrenal
del sen
mai fin
mai jaurèl
qu'en tota lenga d'aucèl
se dirà pas que cançon
per la cantar figa amiga
i a pas que lenga que tenga
a l'esquila de miègjorn
que tot i tinda d'amor
urós lo convidat
a lièit de la Senhora
et ite missa est