lo roman de flora chan : lo retorn
Par le vendredi 26 août 2016, - Lien permanent
160
D'aquel temps, aquel temps que vos a escapat coma escapèt, pecaire, a l'autor d'aquestas règas pas plan drechas, laR Revista s'èra reviscolada, mas d'aquí a dire qu'èra reviscuolada, i a un pas a far qu'o farem pas qu'i manca ben pro de cuol dedins a laRe vista per dire de nos far levar l'uèlh emai lo demai. Lo temps pecaire s'escapa, i a pas a i tornar dessùs, e del mai s'escapa del mai la Rrevista se pèrd. Pecaire.
161
La sageta ? La sageta sagetava e sageta coma totjorn dins lo sempre del temps. Lo temps es suspendut, paure, tant al vòl de la sageta coma a la cibla. La cibla ? La cibla se tòca pas.
162
La cibla se tòca pas, mas lo cuol si ben, que se tòca.
-----
la debuta :
http://totaquo.blog.free.fr/index.php?pages/lo-roman-de-flora-chan-2…
Commentaires
La Raie vista non pas coma un peis, mas coma un asuèlh de tocar del det (e pas del menèl) : aquí un seriós objectiu civilizacional, non ? Assegura la subrevida de la vida coma la subrerealizacion del subrerealisme. E per çò qu'es de se perdre, pareis qu'èra dempuèi tostemps perdut, mentre que çò que non se pèrd jamai non se podiá pas perdre. D'aquí a pretendre que sabi çò qu'es, aquí tanben un pas que non franquirai pas !!!