Lo mieu país viu, jos la tèrra, que lo metrò i va e ven coma un dracàs dels ancians contes. Del temps que la luna s’avança d’òmes solets, de còps de femnas, e mai de vièlhs, sens cap rasons, s’i fan matrassar, òc, de badas, a detz contra un, sonque per rire. Es mon país, es ma Tolosa.
Per i far fèsta un momenton, d’enfantons corron per carrièras per botar fuòc a las bordilhas, a las autos, a las veirinas. Per se solaçar, pel respècte dels ancians de la sieuna ardada, unes se’n van forçar las femnas, d’autres luiran una o doás sòrres que se cresián emancipadas.
E per un aire de dos aires, un telefonet, de musica, t’espètan cap e pitre e cambas, t’insultan trepejant ta sang davant la plusor tremolanta, pel centre-ciutat, a miègjorn. Es lo mieu país de solelh, de vila ròsa e de vacanças.
S’i parla pas mai que moneda, proprietats, loguièrs, finanças, mercats de ganhar, de profièit : del temps que de braus e de laires t’escanan al nivèl mondial, las mametas manjan castanhas e se fan cremassar los pès per un ponherat de peçetas.
Cal dire que per l’estajar, ma ciutat catara e gascona, te cal engabiar coma aucèl ! Te caldriá trabalhar tres vidas per t’i pagar l’apartament… Te’n fagas pas ! I a pas pus brica trabalh que valga pel parçan, se que non porgir arma o mèrda estupeficanta e tuaira que te crebarà tu tanben.
Ò, mon país, ò ma ciutat, ò Tolosa ! La gleisa Sant Sernin de paur tremola al ser. De pudesina sorna atruma la serada. De barrutlaires joves crèban de pels jardins, de fred, de subredòsi, al combat per la plaça qu’i vòlon mendicar las mercés enanadas.
Mas al mieu país, jos la tèrra, tot aiçò durarà pas gaire, que de cameràs mudas, sornas, o filman tot, per far justícia : e quand t’agantan los salvatges que te treparián còs e cara, los embarran, per tres sasons, amb unes faunes redobtables que los formaràn, fòrt e mòrt, a las dereliccions finalas.
La frustrapòli de deman s’aplanta aicí, davant tas lèrmas. E res la pòt pas remplaçar ! Ten plan la bereta pel cap, que l'Autanàs, per aicí, bufa sus las brasas de la misèra, non pas per levar d'ideals, mas per far rajar sas colèras, iras baujas e ràbias feras. Mèfi cada còp qu'as lo pè que trepa mon camin de rèba.
Nos fotèm de tos ideals ! Nos fotèm de tos liberals ! Volèm ton luxe e tas riquesas coma lo lop vòl de carn frèsca ! Apara-te jos ta bereta ! Ensaja de t'i far pas veire. Lo Drac trèva a broa de Viaur, e per el comença la fèsta !
Commentaires
Lo mieu país viu, jos la tèrra, que lo metrò i va e ven coma un dracàs dels ancians contes. Del temps que la luna s’avança d’òmes solets, de còps de femnas, e mai de vièlhs, sens cap rasons, s’i fan matrassar, òc, de badas, a detz contra un, sonque per rire. Es mon país, es ma Tolosa.
Per i far fèsta un momenton, d’enfantons corron per carrièras per botar fuòc a las bordilhas, a las autos, a las veirinas. Per se solaçar, pel respècte dels ancians de la sieuna ardada, unes se’n van forçar las femnas, d’autres luiran una o doás sòrres que se cresián emancipadas.
E per un aire de dos aires, un telefonet, de musica, t’espètan cap e pitre e cambas, t’insultan trepejant ta sang davant la plusor tremolanta, pel centre-ciutat, a miègjorn. Es lo mieu país de solelh, de vila ròsa e de vacanças.
S’i parla pas mai que moneda, proprietats, loguièrs, finanças, mercats de ganhar, de profièit : del temps que de braus e de laires t’escanan al nivèl mondial, las mametas manjan castanhas e se fan cremassar los pès per un ponherat de peçetas.
Cal dire que per l’estajar, ma ciutat catara e gascona, te cal engabiar coma aucèl ! Te caldriá trabalhar tres vidas per t’i pagar l’apartament… Te’n fagas pas ! I a pas pus brica trabalh que valga pel parçan, se que non porgir arma o mèrda estupeficanta e tuaira que te crebarà tu tanben.
Ò, mon país, ò ma ciutat, ò Tolosa ! La gleisa Sant Sernin de paur tremola al ser. De pudesina sorna atruma la serada. De barrutlaires joves crèban de pels jardins, de fred, de subredòsi, al combat per la plaça qu’i vòlon mendicar las mercés enanadas.
Mas al mieu país, jos la tèrra, tot aiçò durarà pas gaire, que de cameràs mudas, sornas, o filman tot, per far justícia : e quand t’agantan los salvatges que te treparián còs e cara, los embarran, per tres sasons, amb unes faunes redobtables que los formaràn, fòrt e mòrt, a las dereliccions finalas.
La frustrapòli de deman s’aplanta aicí, davant tas lèrmas. E res la pòt pas remplaçar ! Ten plan la bereta pel cap, que l'Autanàs, per aicí, bufa sus las brasas de la misèra, non pas per levar d'ideals, mas per far rajar sas colèras, iras baujas e ràbias feras. Mèfi cada còp qu'as lo pè que trepa mon camin de rèba.
Nos fotèm de tos ideals ! Nos fotèm de tos liberals ! Volèm ton luxe e tas riquesas coma lo lop vòl de carn frèsca ! Apara-te jos ta bereta ! Ensaja de t'i far pas veire. Lo Drac trèva a broa de Viaur, e per el comença la fèsta !