as pausat còr e pèl sus l’enclutge. e a braves còps de paraulas martèlas. martèlas a la sens fin còr e pèl coma al piston. a mand de tustar i a pas pus cap dedins ni defòra. pas que de sang. la tiá sang aquò’s mon endefòra, e la tiá pèl es lo mieu dedins. z’o sabes pas ? res se separa pas e nos cal tot engolir, las moscas tanplan. e las agulhas que trespunhan las pelhas nòstras. e tanben l’odor de figuièira que se tanca a las tiás pèls.
a talòs m’as tanat, e me fas secar a la forca d’un falabreguièr. se vei dempuèi lo pont arcat ont passan las fèdas, a l’estiva. degus compren pas de que pendolha aquí a broa de riutòrt. aquest escorgadís ont viran de moscas, cossi se mainar qu’aquò’s l’arma miá que trantalha, a la perduda. a l’ombra del temps lo duran-d’amont siula lo tropelum.