pèl a còr
Par le mercredi 3 mars 2010, - Lien permanent
as pausat còr e pèl sus l’enclutge. e a braves còps de paraulas martèlas. martèlas a la sens fin còr e pèl coma al piston. a mand de tustar i a pas pus cap dedins ni defòra. pas que de sang. la tiá sang aquò’s mon endefòra, e la tiá pèl es lo mieu dedins. z’o sabes pas ? res se separa pas e nos cal tot engolir, las moscas tanplan. e las agulhas que trespunhan las pelhas nòstras. e tanben l’odor de figuièira que se tanca a las tiás pèls.
a talòs m’as tanat, e me fas secar a la forca d’un falabreguièr. se vei dempuèi lo pont arcat ont passan las fèdas, a l’estiva. degus compren pas de que pendolha aquí a broa de riutòrt. aquest escorgadís ont viran de moscas, cossi se mainar qu’aquò’s l’arma miá que trantalha, a la perduda. a l’ombra del temps lo duran-d’amont siula lo tropelum.
Commentaires
davant tala arma aital tanada
me ven l'aflat d'un vent ardit
atardierit d'ombra enanada
feda al mostièr dels aclarits
que se cresián umils pregaires
quand èran pas qu'enclutge e gaire
melhors ni mai que martèl laire