Lo Roman de Flora Chan

Dosena partida

 

112
Sus tot aquò e sul demai reinava e senhorejava l’Indomptable. L’Indomptable èra marcat negre sus negre sus un cairat negre encolonat de malbre blanc pintrat en negre. Se ditz qu’èra, e qu’es, puèi que lo temps li escapa.

113
Sus tot aquò doncas, coma sul demai, reina e senhoreja l’Indomptable. L’Indomptable es marcat negre sus negre sus una colona blanca de malbre pintrada en negre. O de malbre negre pintrat en blanc puèi en negre, aquò depend de las interpretacions, e subretot mai que mai aquò’s ligat a de variablas que son pas invariantas coma zo sabetz plan totes (per exemple un camp de bandats pòt cremar tot subte e devenir tot negre tot d’una e dins lo même temps istoric de bandats finir cremats tot d’una de subte).

114
D’aquel temps, invariaplament, Flora Chan gemegava. Gemegava coma un relòtge menat de man de mèstre. Regularament e amb intensitat. Una intensitat que fasiá monta-davala segon lo temps d’una segonda a l’altra. Los que, nombroses, darrièr lo relòtge, veson la man de l’Indomptable engatjan pas qu’elses.

115
Flora, de man de mèstre, gemegava.

116
Coma, varianta non variabla, lo temps escapa, Flora gemega. De man de mèstre.

117
L’Indomptable estent lo mèstre e Flora gemegant de man de mèstre, n’i a qu’afortisson que Flora gemega de man de l’Indomptable.