1.
Le lundi 13 septembre 2010, par Orfèu en infèrn
Lo batèu es partit, sens tu, sens res, sens degun mai. E pertot, sens relambi, la mèrca ticosa del vertadièr miralh imperfait del cairat negre absolut, absoludament omeric, e ric, e mar, epic tanben, coma la pèira vertadièra de tota paraula que se vòl poesia, e que fa çò que pòt per melhorar lo mond que ja ne pòt pas mai de se melhorar pas, de se poder pas melhorar.
E sempre, la mèrca, negra que cairrada, del nòstre silenci pintrat de lums e de colors per trobar mai bèla sa mòrt, per torbar mai fonsa la vida.
Commentaires
Lo batèu es partit, sens tu, sens res, sens degun mai. E pertot, sens relambi, la mèrca ticosa del vertadièr miralh imperfait del cairat negre absolut, absoludament omeric, e ric, e mar, epic tanben, coma la pèira vertadièra de tota paraula que se vòl poesia, e que fa çò que pòt per melhorar lo mond que ja ne pòt pas mai de se melhorar pas, de se poder pas melhorar.
E sempre, la mèrca, negra que cairrada, del nòstre silenci pintrat de lums e de colors per trobar mai bèla sa mòrt, per torbar mai fonsa la vida.
Ironia sorisenta davant tantas desesperanças.
Òsca l'artista !