Plan car jaumesp. plan segur que l'ombra es la condicion de la lutz ! E plan segur que la lutz es la condicion de l'ombra. E plan segur que la vòstra escritura ne ven illegibla, ja que, digatz-me, vosautres que rifanhatz ja de l'artista, cossí volètz escriure quicòm que seriá pas ni lutz, ni tenèbras ?
Aquò dit, m'empacha pas, a ieu, de remercar que tres carrats negres perfaits son estats pintrats de jaunes ! Mas tot aquò's plan falaciós. Avètz jamai ausit parlar de Jaunes Privat ?!!!
Sempre e tostemps i tornarem : al carrat negre perfait !
Oc, ieu tanben o plangi plan, l'escritura del jaumes (p. pels intims) se fa se mai en mai illegibla, pecaire. Ai ausit dire, pr'aquí, a l'entorn de las quatre rotas de pertot, qu'aquò seriá degut a la manca de lutz, e aquò tot simplament per de que lo jaumesp. s'esclaira amb un calelh noirit a l'òli de segonda passa de la pus marrida mena. Avem plan ensajat qualques fisels que sèm d'i far adoptar e emplegar la lampa Mazda, mas non, res a far, ne vòl pas ausir parlar. Tant i a qu'avem decidit de nos escotisar per li mandar coma consolament d'òli de noses santa del nòstra airal plan esclairat.
Se l'escritura de Jaumes lo Pur (jaumesp. = Jaume es Pur)es illegibla es pas que degut a l'angèla Flora que l'espinca per dessus l'esquina e que li a butat lo braç quora escriviá lo dessenh. Aquò's una manifestacion de la siá gelosia trobadoresca : pensa qu'a cada còp que lo Pur escriu aquò's per comunicar delà aigas e montanhas amb Dina o Lola Daur. Es pas lo cas puèi que Lo Pur comunica sonc'amb l'Intangible e l'Enluòc de las doas ribas. Que causa dicha siá.
E puèi, que voletz Manès, las mans d'un pur ... ont que se pausèsson son puras; e bonas.
Justina, bèla amiga, ieu lo despenja-figa, o te disi, me triga e te tornar tastar lo cimèl de las digas…
Aquò dit, ça que la, vos cal pas escotar los deliris del paire. Tre que li demandas, te conta de carrats negres d'en pertot !
Per quant a Kat, sens l'acatar, li voldriái lèumens remembrar que d'òli santa, n'ai a bodre, dins mas nogas d'estranh país, a la branca de tota branca ! S'aquò la branca, plan segur…
Na Flora, doncas, sens relambi, influïriá sus la Tèrra dels Trobadors ? E m'estona pas, aquesta gazèla, pensa pas que las mans puras…
Se conta que s'un jorn, l'alquemista jaumesp. capita d'acabar lo roman de Flora Chan, i aprendrem lo secret de tot secret : çò pur, de quina impuretat se purifica ?
Mas o sabèm un pauc, ja, que lo mieu paire o disiá pro plan del temps que repapiava pas encara amb totas sas questions de principis : en tota fin ma començança. La puretat comença aquí ont nais lo lum, a ras de las tenèbras de tota impuretat. E la man, aï, la man… Comença pertot ont se pausa, un pauc coma la mieuna al cimèl mai secret de la casta Justina que de cimèls m'asima e de castèls m'elima…
Commentaires
Plan car jaumesp. plan segur que l'ombra es la condicion de la lutz ! E plan segur que la lutz es la condicion de l'ombra. E plan segur que la vòstra escritura ne ven illegibla, ja que, digatz-me, vosautres que rifanhatz ja de l'artista, cossí volètz escriure quicòm que seriá pas ni lutz, ni tenèbras ?
Aquò dit, m'empacha pas, a ieu, de remercar que tres carrats negres perfaits son estats pintrats de jaunes ! Mas tot aquò's plan falaciós. Avètz jamai ausit parlar de Jaunes Privat ?!!!
Sempre e tostemps i tornarem : al carrat negre perfait !
De qué ? Manès !
Oc, ieu tanben o plangi plan, l'escritura del jaumes (p. pels intims) se fa se mai en mai illegibla, pecaire. Ai ausit dire, pr'aquí, a l'entorn de las quatre rotas de pertot, qu'aquò seriá degut a la manca de lutz, e aquò tot simplament per de que lo jaumesp. s'esclaira amb un calelh noirit a l'òli de segonda passa de la pus marrida mena. Avem plan ensajat qualques fisels que sèm d'i far adoptar e emplegar la lampa Mazda, mas non, res a far, ne vòl pas ausir parlar. Tant i a qu'avem decidit de nos escotisar per li mandar coma consolament d'òli de noses santa del nòstra airal plan esclairat.
Kat Haròs
Non Non e Non !
Se l'escritura de Jaumes lo Pur (jaumesp. = Jaume es Pur)es illegibla es pas que degut a l'angèla Flora que l'espinca per dessus l'esquina e que li a butat lo braç quora escriviá lo dessenh. Aquò's una manifestacion de la siá gelosia trobadoresca : pensa qu'a cada còp que lo Pur escriu aquò's per comunicar delà aigas e montanhas amb Dina o Lola Daur. Es pas lo cas puèi que Lo Pur comunica sonc'amb l'Intangible e l'Enluòc de las doas ribas. Que causa dicha siá.
E puèi, que voletz Manès, las mans d'un pur ... ont que se pausèsson son puras; e bonas.
Justina
Justina, bèla amiga, ieu lo despenja-figa, o te disi, me triga e te tornar tastar lo cimèl de las digas…
Aquò dit, ça que la, vos cal pas escotar los deliris del paire. Tre que li demandas, te conta de carrats negres d'en pertot !
Per quant a Kat, sens l'acatar, li voldriái lèumens remembrar que d'òli santa, n'ai a bodre, dins mas nogas d'estranh país, a la branca de tota branca ! S'aquò la branca, plan segur…
Na Flora, doncas, sens relambi, influïriá sus la Tèrra dels Trobadors ? E m'estona pas, aquesta gazèla, pensa pas que las mans puras…
Se conta que s'un jorn, l'alquemista jaumesp. capita d'acabar lo roman de Flora Chan, i aprendrem lo secret de tot secret : çò pur, de quina impuretat se purifica ?
Mas o sabèm un pauc, ja, que lo mieu paire o disiá pro plan del temps que repapiava pas encara amb totas sas questions de principis : en tota fin ma començança. La puretat comença aquí ont nais lo lum, a ras de las tenèbras de tota impuretat. E la man, aï, la man… Comença pertot ont se pausa, un pauc coma la mieuna al cimèl mai secret de la casta Justina que de cimèls m'asima e de castèls m'elima…