1.
Le dimanche 25 septembre 2011, par Zinovièv lo Jove
Cairat negre o cairat rotge ? L'aire refrectat d'un numerò tant excepcional de Larevista me reven coma un grand assentiment revolucionari de l'autra man d'un mur d'ora abausat, tant luènh, del temps enlarzaquit que d'unes s'i imaginavan encara qu'un autre mond foguès possible. Un cor, benlèu d'armada, benlèu rotja (al mens tan roja coma un partit socialista d'al temps de Jaurés viu), per un mond d'ara endavant perdut abans de s'èsser soncament trobat, davant lo tombèl mut, fargat de mans de parpalhòl tustaire sus de metal d'inanitat musicala e feròtja, coma una crida de corbatàs de pel desèrt voide de tota carn de rèsta d'esquerrista dins una ciutat subrepoblada d'individualistas descabestrats. Aital ne va. Aital ne torna pas. Far cort ? Benlèu… Musica sepulcrala d'una esquerra envolada sus la rèsta funèbra d'una revista escampilhada. En esperar lo reviscòl de la revolucion, al jorn tresen del jutjament primièr, del temps que Jaume es P ?
Commentaires
Cairat negre o cairat rotge ? L'aire refrectat d'un numerò tant excepcional de Larevista me reven coma un grand assentiment revolucionari de l'autra man d'un mur d'ora abausat, tant luènh, del temps enlarzaquit que d'unes s'i imaginavan encara qu'un autre mond foguès possible. Un cor, benlèu d'armada, benlèu rotja (al mens tan roja coma un partit socialista d'al temps de Jaurés viu), per un mond d'ara endavant perdut abans de s'èsser soncament trobat, davant lo tombèl mut, fargat de mans de parpalhòl tustaire sus de metal d'inanitat musicala e feròtja, coma una crida de corbatàs de pel desèrt voide de tota carn de rèsta d'esquerrista dins una ciutat subrepoblada d'individualistas descabestrats. Aital ne va. Aital ne torna pas. Far cort ? Benlèu… Musica sepulcrala d'una esquerra envolada sus la rèsta funèbra d'una revista escampilhada. En esperar lo reviscòl de la revolucion, al jorn tresen del jutjament primièr, del temps que Jaume es P ?