1.
Le dimanche 25 décembre 2011, par Rogièr de l'Isla d'Albigés
Esperavem la fin.
Flor de crimis brandant,
Amont, a ras dels teules,
Escampilhant d’esglai
Las orasons passidas
Per de messas sens Dieu,
Ni fe ni cap pregaires,
Esperavem la fin
Sempre recomençada
Que tot i tombariá,
Descasent e falsièr,
Tèrratremol d’orguèlh
Subre las lausas cegas
Als sisclas esquiçats
D’unas ciutats ultimas.
Esperavem la fin.
La fin non veniá pas ;
Sonque la descansença,
La ceguesa e l’afan
Perpetuant sos cants
De set inamorçabla,
Semenant sas folors
Per cèl e mar e tèrra,
Escartairada votz
Udolant los mistèris
Dels silencis sacrats
Perduts a l’òrle luènh
De tota umanitat.
De fin, n’i aviá pas cap,
E tot èra complit,
Tot èra acabat :
De fin, n’i aviá pas ges
Sonque un cairat plan negre
Al dintre del tieu si !
Commentaires
Esperavem la fin.
Flor de crimis brandant,
Amont, a ras dels teules,
Escampilhant d’esglai
Las orasons passidas
Per de messas sens Dieu,
Ni fe ni cap pregaires,
Esperavem la fin
Sempre recomençada
Que tot i tombariá,
Descasent e falsièr,
Tèrratremol d’orguèlh
Subre las lausas cegas
Als sisclas esquiçats
D’unas ciutats ultimas.
Esperavem la fin.
La fin non veniá pas ;
Sonque la descansença,
La ceguesa e l’afan
Perpetuant sos cants
De set inamorçabla,
Semenant sas folors
Per cèl e mar e tèrra,
Escartairada votz
Udolant los mistèris
Dels silencis sacrats
Perduts a l’òrle luènh
De tota umanitat.
De fin, n’i aviá pas cap,
E tot èra complit,
Tot èra acabat :
De fin, n’i aviá pas ges
Sonque un cairat plan negre
Al dintre del tieu si !
RIA