1.
Le lundi 12 décembre 2011, par Olivier "casas blancas" Lamarque
I a pas de literatura occitana.
2.
Le lundi 12 décembre 2011, par Olivier "casas blancas" Lamarque
E las illustracions son pas d'illustracions.
3.
Le mardi 13 décembre 2011, par Abivanagupta l'Ancian dels Ancians
Non solament i a pas de literatura occitana, mas i a pas d'Occitania, ni de lenga occitana, ni mai de literatura quina que siá, ni mai de lenga quina que siá, ni mai qué que siá en defòra de las quitas illusions que se prenon per de causas dins los nòstres sicaps malautejants d'èssers siá disent umans que se creson distinctes los unes dels autres. I a pas que la Consciéncia, e res non la pòt dire sens n'anilar aitanlèu la portada del quite prepaus que l'ensaja dire. Tant val de se calar e d'espiar çò vuèg a l'endintre de se.
A la vinha cagar, Olivièr dels jorns ultims, i anarai pas, que i seriái fotut de de te'n raportar la clau que dei cadenas nos desliura… Fa qu'en general, per anar cagar, vau pas luènh, o fau sus plaça. Simplament, me pòdi pas resignar a o far dins un siti tant prestigiós coma lo del grand jaumesp., totun. E puèi, d'un biais general, ai pas besonh que degun me demande d'anar cagar per o far tre que necessari.
Per contra, ai besonh, desesperadament, d'un naut personatge coma tu, subrescient e ultralucid, per me gardar de la temptacion d'exisitir e me desliurar del mal, tant lucid e poderós qu'ès, tu Olivièr dels tèrmes e de las termièras. Comprenes, Flora Chan se n'es anada amb jaumesp. comptar las meravilhas del mond subrereal adimensional e ieu, paure colhon, demòri sol, desconsolat, a la broa del camin, cuól vuèg, ja que concaguèri tot çò que podiái subre la piada pus mendra de tota semblança d'existéncia literària, e ara, còr virat de cap a tu sonque, t'implòri umilament de m'ajudar a quitar non solament d'existir, mas quitament d'aver existit tant foguès pauc.
Afectuosament tieu.
7.
Le samedi 17 décembre 2011, par Abivanagupta jr. lo modèrne dels modèrnes
Òu, Saul de ta raça,
Començas de nos usclar lo cap, amb ton Pèire De Joan dels Olivièrs dels finimonds en tièra. Caga ont voldràs puèi vai-te'n far un torn en Grècia de las mai actualas per saber çò que ne vira de la modernitat mai que modèrna. Aquí, segur, de literatura occitana, n'i a pas ges ni mica, e d'aquí a plan pauc, Grècia tornarà èsser lo referent civilizacional de tota modernitat mai modernista. E mai, ailà, de literatura, francesa, gregala, occitana o qué que siá mai, i ne demorarà pas mai que per çò mai creatiu : subreviure o crebar. Quita de te gaitar lo monilh quitar d'existir o inexistir, e torna-te'n apréner la lucha armada de la dignitat contra l'aviditat. Tas cançonetas nos uflan la bodega coma ja las uflan al quite Olivièr de las banlegas de l'enlòc de Casablanca.
Pòdi legir totas las istòrias de la literatura occitana, totes los numeros de Lorevisto, totes los volums d'òc-massatge, s'ai pas l'amor de N'Olivièr "Casas Blancas" Lamarque, ieu soi pas res…
9.
Le samedi 17 décembre 2011, par Abivanagupta Jr. lo modèrne dels modèrnes
E ben, Saul de Tarn, se siás pas res, calha-te, e quita de nos uflar la cabreta… o vai-t-en plorar al Peine-Clœub.doc
Commentaires
I a pas de literatura occitana.
E las illustracions son pas d'illustracions.
Non solament i a pas de literatura occitana, mas i a pas d'Occitania, ni de lenga occitana, ni mai de literatura quina que siá, ni mai de lenga quina que siá, ni mai qué que siá en defòra de las quitas illusions que se prenon per de causas dins los nòstres sicaps malautejants d'èssers siá disent umans que se creson distinctes los unes dels autres. I a pas que la Consciéncia, e res non la pòt dire sens n'anilar aitanlèu la portada del quite prepaus que l'ensaja dire. Tant val de se calar e d'espiar çò vuèg a l'endintre de se.
A. A. A. (aquela, empega !)
Car e divinal Olivièr,
Balha-nos al jorn d'uèi nòstre pan (! la pòrta) quotidian, e nos sometas pas al a temptacion d'existir, mas desliura-nos del mal !
Adieu Saul.
Vai te'n cagar a la vinha.
Adieu Saul.
A la vinha cagar, Olivièr dels jorns ultims, i anarai pas, que i seriái fotut de de te'n raportar la clau que dei cadenas nos desliura… Fa qu'en general, per anar cagar, vau pas luènh, o fau sus plaça. Simplament, me pòdi pas resignar a o far dins un siti tant prestigiós coma lo del grand jaumesp., totun. E puèi, d'un biais general, ai pas besonh que degun me demande d'anar cagar per o far tre que necessari.
Per contra, ai besonh, desesperadament, d'un naut personatge coma tu, subrescient e ultralucid, per me gardar de la temptacion d'exisitir e me desliurar del mal, tant lucid e poderós qu'ès, tu Olivièr dels tèrmes e de las termièras. Comprenes, Flora Chan se n'es anada amb jaumesp. comptar las meravilhas del mond subrereal adimensional e ieu, paure colhon, demòri sol, desconsolat, a la broa del camin, cuól vuèg, ja que concaguèri tot çò que podiái subre la piada pus mendra de tota semblança d'existéncia literària, e ara, còr virat de cap a tu sonque, t'implòri umilament de m'ajudar a quitar non solament d'existir, mas quitament d'aver existit tant foguès pauc.
Afectuosament tieu.
Òu, Saul de ta raça,
Començas de nos usclar lo cap, amb ton Pèire De Joan dels Olivièrs dels finimonds en tièra. Caga ont voldràs puèi vai-te'n far un torn en Grècia de las mai actualas per saber çò que ne vira de la modernitat mai que modèrna. Aquí, segur, de literatura occitana, n'i a pas ges ni mica, e d'aquí a plan pauc, Grècia tornarà èsser lo referent civilizacional de tota modernitat mai modernista. E mai, ailà, de literatura, francesa, gregala, occitana o qué que siá mai, i ne demorarà pas mai que per çò mai creatiu : subreviure o crebar. Quita de te gaitar lo monilh quitar d'existir o inexistir, e torna-te'n apréner la lucha armada de la dignitat contra l'aviditat. Tas cançonetas nos uflan la bodega coma ja las uflan al quite Olivièr de las banlegas de l'enlòc de Casablanca.
Abivanagupta de mas doás,
Pòdi legir totas las istòrias de la literatura occitana, totes los numeros de Lorevisto, totes los volums d'òc-massatge, s'ai pas l'amor de N'Olivièr "Casas Blancas" Lamarque, ieu soi pas res…
E ben, Saul de Tarn, se siás pas res, calha-te, e quita de nos uflar la cabreta… o vai-t-en plorar al Peine-Clœub.doc
Ten-te quiet.