μάρμαρο ποίημα
Par le mercredi 17 mars 2010, - Lien permanent
poèma-malbre
Los poèmas son de malbre mentre que dins Lo Roman de Flora Chan lo cèl es plegat dins son endefòra
E lo luòcnonluòc, la goma, l'aüc, tot aquò ...
Aller au contenu | Aller au menu | Aller à la recherche
Par le mercredi 17 mars 2010, - Lien permanent
poèma-malbre
Los poèmas son de malbre mentre que dins Lo Roman de Flora Chan lo cèl es plegat dins son endefòra
E lo luòcnonluòc, la goma, l'aüc, tot aquò ...
Commentaires
Dins los poèmas de jaumesp. lo malbre es escapilhat dins son endedins, coma d'aurelhas infinidas que saborarián lo silenci del mal mond après sa casuda a l'endedins de la cassòla lanusqueta de Mèstre Manciet quand teniá padena amistosa, mentre que dins lo Roman de Flora Chan, amai siá lo cèl plegat tot dins son endedins, nos empacha pas de pescar l'aur del vent gravat de negre contra la pèira del savis que de Zenon estant, se persemenan d'intèrna madurason fins a tocar l'asuèlh dins un lamp secret de raconte.
E coma o diriá l'Anatòli Vialà, vos pòdi pas parlar que de çò que sabi !
un monument aux morts ?
Jeanne,
tu as le choix entre :
le monument aux morts ( peut-être des victimes de la Trèva de Mureth, ou bien ces occitans dont la pensée s'est écrasée quelque part sur le larzac (le plateau : à ne pas confondre avec Lanzac, Roger, celui du jeu des Mille francs )
le monument aux mots morts (victimes des méchants franchimands)
ou
le poème aux maux des mots (quand il y en a trop).
ça pourrait aussi être une tentative de cri muet de quelque Karyatide oubliée dans une colonne de marbre vendue en contrebande par jaumesp lors de l'un de l'une de ses tribulations éhontées.
Ten te fièra e ardida !
Zacouli lou grecou
Los monuments son pels que crèban ; los asuèlhs son pels que vivon ! Se n'i a que i vòlon tastar, ma blèuja lama sempre es prèsta per oferir lo monument que tot crebat s'i pòt celar !
Aquò dit… Monument dels mòrts, Joana d'Eime, i aviái pas pensat. E puèi, dins un concèpte aital, sempre i a quicòm de maoïsta intersideral, ja que coma i crebarem totes, (a despart de ieu que soi trèva), permet a totes e cadun de se reconeisser non inscrit al sieu fronton, ja que posca sempre foguèrem e posca tornarem.
Mas enfin, personalament, dins aqueste monolita omfalic, m'aviá plan semblat reconéisser lo viet pelat Rolert Bafont, (encara un escapat del Larzac que l'afar li daissèt sequèlas de las grèvas : n'èra descasut que son vejaire èra qucòm d'important, e que sabiá çò que cresiá - e mai quand cresiá pas a res mai) que seriá estat pontingat a brave còps de cisèls coma o sabiá far de man de mèstre Bernat Sicaire de la Lana Nega. E òc, aqueste mestre querurgian de las logorèas verbalas te sabiá talhar viste fait a plan fotut un resumit en quatre mots del quite "grand"* roman del Cavalièr d'Abril (un qu'arribava sempre aprèp las batèstas perdudas d'avança).
* Grand, estant que degun jamai capitèt pas d'arribar a la fin…